La meva experiència

Era una noia de ciutat, però la vida i l'amor em van fer una noia de muntanya i de mar.

Sé que canviar de vivenda de vegades no és fàcil i més quan tens el teu estil de vida fet, però si et passa com a mi i llegeixes la meva experiència potser és molt més fàcil per a tu.

Fa uns 17 anys que vivia a Sabadell, Barcelona; era una noia de ciutat m'encantava anar de compres, passar el dia amb amics etc.…. Ja sabeu com és això jajaja, sortia amb un noi d'una població propera a mi, però la feina de la meva parella era a Girona i ell sempre deia que no li agradava estar de dalt a baix amb cotxe més perquè començava a treballar a les 4 de la matinada amb el que pobre per arribar a temps es despertava a les 2 del matí, després de mirar pisos tant on ell vivia i jo, ens vam adonar que la ciutat era caríssim adquirir un habitatge ia part nosaltres no en teníem gaires recursos, si decidim mirar per la comarca de la Selva, Girona.

Vam estar mirant diverses cases i per a la nostra sorpresa vam veure que els habitatges eren més assequibles, això va ser un punt a favor el segon punt és que la meva parella tindria ell va treballar a 15 minuts i això ens va agradar encara més.

Quan vaig tornar a casa estant asseguda al sofà amb els meus pares li vaig comentar que estava pensant anar a viure a una urbanització de muntanya a prop de Lloret de mar i HI HA PER DÉU VAN ENPEÇAR LES REACCIONS, la meva mare em deia tu no dures de dos dies allà. en una urbanització a la muntanya? sola sense amics ni la teva família i sent com tu ets, el meu Pare em va deixar anar pensa-ho que estaràs sola no tens carnet de conduir no hi ha cap familiar a prop i sobretot et deixes algú important per a tu la teva germana.

Durant uns dies van estar preguntant-me què anava fer, fins que prengui una decisió, LA VIDA NO AQUESTA FETA PER ALS COBARDS, a si que ens vam posar de debò a buscar casa fins que la vam trobar la casa era preciosa d'obra nova a 6 km del mar , vam tenir la gran sort que a la mateixa urbanització hi havia autobusos per baixar a la població, ja que com explicat no tenia carnet.

El preu de l'habitatge era boníssim, penseu que a Sabadell per aquella època un pis de tres habitacions costava entorn de 240.000€ si volies que estigués mig decent i casa meva la compri per 150.000€ i estava nova, tenia terreny i estava a prop de platja i muntanya.

Porto vivint fins avui 17 anys gairebé 18 i no em penedeixo de veure canviat d'estil de vida, em tregui carnet de conduir, vaig trobar feina, vaig fer amics i ara tinc el meu propi negoci, segueixo amb què fins avui és el meu gran amor i tenim família, porto gairebé la mateixa vida que portava només que una mica més tranquil·la i amb menys sorolls, podent veure les estrelles i estant en un entorn més saludable.

Per això crec que si intentes canviar d'estil de vida el meu relat t'ajudés, has de saber quan es vol es pot, per cert la meva família van fer una porra per veure quants dies aguantava i tots la van perdre, els puc veure cada dia que ara estan les videotrucades i baixo a veure'ls cada vegada que puc.

Si es vol, es pot.